Afortunadament també els organismes oficials comencen a considerar amb conseqüències jurídiques que el dolor causat per fibromiàlgia incapacita totalment per fer certs tipus de feina. (2)

Però el dolor no és exclussivament nostre. Pertany a tota la humanitat i en totes les èpoques s'ha expressat de diferents formes: un crit, una pintura, una imatge, un símbol, una acció, un gest, una paraula, una patada, una ràbia, una llàgrima, un silenci, una mossegada, una mirada, una agressió, un suspir...

Expressar el dolor de manera senzilla i neutra: tinc dolor, em fa mal tot, us ho comunique perquè ho sapigueu, sóc jo amb dolor; no veureu res exterior, però hi és i em condiciona en aquest precís moment. Ens condiciona a tots, a vosaltres també...ja que tots n'estem en relació. El dolor meu és el vostre i el de tots els éssers vivients.

Expressar el dolor en el cicle de la respiració. No en el moment de la inspiració: el dolor se'm queda a dins, és tot meu, em faig la víctima, em compadisc, plore i calle: no. Tampoc en el moment de la espiració, amb una paraula agressiva, plena de ràbia i frustració, descarregant en el món la causa d'aquest dolor. No. El dolor que expresse és un dolor en pausa, en la pausa de la respiració entre un cicle i altre. És una informació objectiva d'un sentiment subjectiu. És simplement dolor, cap adjectiu l'acompanya, cap emoció. És una presència de dolor.

Se m'ocorre de sobte fer servir el contrast; sí, us diré que de tant en tant em trobe bé, note una sensació de benestar en tot el cos i aquesta sensació agradable se'm fa conscient i celebre el moment que estic vivint, experimentant-lo amb una alegria que tampoc no és fàcil d'expressar ni de comprendre si no s'ha sentit.

Estic feliç de trobar-me físicament bé, dure el que dure, perqué aquest estat és poc freqüent en la meua vida diària i se'm fa per un instant conscient. Estic alegre en aquells moments i quan no....intente posar remei i estar alegre també.

“El dolor és inevitable, el patiment és opcional”, diuen que va dir Buda. Ves a saber, però és un gran veritat.

El dolor, el lament, ha estat molt ben expressat en la música de tots temps i cultures. La música clàssica tenia tot un ventall de recursos tècnics per expressar el contrast entre dolor i alegria, per això us recomane intensament que sentiu el programa Música y significado- Bach: Simbolismo I- 26/10/18. (2)

No cal ser un expert ni en dolor ni en alegria per gaudir-lo.